Explica´ns
la teva experiència com a mestra.
Jo volia ser mestra des de molt petita i arribar a ser-ho va significar
molt per a mi. M´hi vaig abocar totalment i durant tretze anys seguits
la meva vida girava al voltant dels alumnes, de l´ensenyament i
de l´Escola Ceip Brasil. La cerca dels meus orígens a l´Índia
em va dur a escriure La filla del Ganges, un llibre que inesperadament
va canviar el rumb de la meva vida. Un nou viatge a l´Índia
em va portar a retrobar-me amb la meva família biològica
i a escriure Les dues cares de la lluna. Els dos llibres ja s´han
traduït (o estan en procés) a vuit llengües i encara
em sembla un somni tot plegat!. També he publicat dos contes infantils:
Els quatre viatgers (que explica què és l´adopció)
i Els quatre viatgers a l´aquari (que explica què és
la diversitat).
Quin creus que és el paper dels pares i el dels mestres en l´
educació dels nens i nenes?
Els pares i les mares han de ser el referent més important dels
nens i nenes, l´exemple, l´equilibri... I els mestres han
d´assegurar els coneixements acadèmics però també
han de ser referents. Crec que és molt important arribar a l´edat
adulta recordant com a mínim tres mestres que t´hagin marcat
en positiu.
Segons
la teva experiència, creus que els mestres estan prou valorats
avui dia?
Per desgràcia els mestres cada vegada estan menys valorats socialment,
i a la llarga els nens i nenes (sobretot els adolescents) ho noten...
i no és gens bo!
T´
has plantejat escriure o participar en algun programa relacionat amb l´
educació?
Quan vaig escriure la meva història mai vaig pensar que els dos
llibres arribarien a ser eina de treball a tantes escoles, no només
de Catalunya sinó de tants altres llocs! Encara avui m´ emociona
rebre còpies de treballs fets per alumnes de sisè de Primària
o d´ESO després d´haver llegit La filla del Ganges
i Les dues cares de la lluna. O encara més, que alguns nens i nenes
m´escriguin dient-me que els meus llibres són els primers
que s´han comprat ells sols i que s´ han llegit perquè
han volgut... Els dos llibres infantils sí que els vaig pensar
com a eina educativa, perquè molts pares i mestres em deien que
faltaven contes per explicar l´adopció i la diversitat. També
s´estan treballant a Parvulari i al primer cicle de Primària
de moltes escoles, els he anat a explicar a molts nens... i sé
que funcionen i em fa molta il.lusió.
Per
cert, de petita vas anar de colònies?
Sí, i tant! Era una de les activitats més emocionants de
l´escola Santa Anna! M´agradava molt anar-hi, preparar la
motxil.la, aprendre cançons noves.... era molt màgic!
I
de mestra, vas anar de colònies?
Sí! i tant! Vaig portar molts nens i nenes de colònies i
de més jove vaig treballar de monitora durant molts estius! Era
important entretenir els nens i que s´ho passessin bé però
estava clar que també s´educaven amb cada nova descoberta
i amb l´experiència de les colònies. Tinc records
molt bonics d'aquella època!
Què
creus que aporten les colònies en l´ educació dels
infants?
Moltes coses! Les colònies són molt importants i haurien
de seguir sent-ho. Els nens i nenes conviuen moltes hores cada dia però
dins d´un marc molt delimitat (l´ escola) i amb uns rols molt
determinats (el que llegeix millor, el que multiplica pitjor, el que juga
millor a futbol a l´ hora del pati...) i les colònies els
permet mostrar-se diferents durant dos o tres dies, descobrir altres facetes
de la personalitat dels seus companys i companyes, tant els de la classe
com els més petits o més grans (si són colònies
de molts cursos junts).
I el més important, sentir-se responsables de les seves coses:
la motxil.la, la roba, el necesser, la lot... Hem arribat a uns límits
de sobreprotecció tals que més ja no és possible.
Vull pensar que algun dia s´aconseguirà la normalitat: entre
nens sense infància com a l´Índia i tants altres països
o nens protegidíssims d´aquí i de la resta d´occident
hi ha d´haver un terme mig!
|