TOMAS MOLINA

Aconsello posar-se el xubasquero, les botes d'aigua i sortir quan plou!

Tinc 42 anys i visc a Badalona . Sóc “l'home del temps”, cap de metereologia de TV3 . Estic casat i tinc 3 fills de 10, 7 i 3 anys. M'interessa la meva feina . M'agrada llegir, viatjar i estar amb la família

Has escrit contes parlant del nostre entorn (el medi ambient, el clima, el planeta..) , per què?

Per una banda, durant tota la meva vida he volgut ser mestre, tinc vocació de mestre (i de fet sóc professor de la universitat) i per altre, crec que tinc una obligació amb la societat, la de transmetre alguna cosa, de tornar-li el que m'ha donat. M'agradaria transmetre la passió per la ciència, les ganes d'interessar-se per l'entorn, per respectar-lo. Per a mi el fet de saber és exitant.

Amb aquests contes busco que els nens mirin cap a munt, cap el cel, perquè s'obren moltes mires.

Per què és tant important ensenyar i concienciar als notres nens el respecte al medi ambient?

Perquè som nous rics (societat del benestar) i moltes vegades els estem transmeten que no malgastar és equivalent a ser pobre. Cal tornar a aprendre que el respecte també és no malgastar.

El medi ambient els afectarà molt més ràpid del què ens pensem, en els propers 50 anys, i ens afectarà a nosaltres i a ells. Crec que hem d'estar tots més concienciats i implicats.

Creus que es coneix prou el medi natural?

No, i en aquesta época encara menys. Hem perdut molt el passat (tradicions, saviesa de la pagesia, conviure amb la natura…). Ara fem servir la natura com a oci, no la vivim ni la coneixem com abans, i evidentment no la respectem ni valorem. Hem de tornar a passejar per la muntanya, encara que ara sembli que això és no fer res.

Estem deixant que això ho facin a les escoles (colònies, excursions ), com moltes altres coses, però també és la nostra feina i hem de fer-la, hem de traspassar vivències i no donar tot el pes a l'escola.

Per què cal acostar els nens a la natura?

Cada cop vivim en un món més artificial. El progrés ens està tornant “màgics” ja que no sabem el perquè de les coses, les coses passen per “màgia”. Ens arriba la carn al plat i ni tant sols sabem d'on ve. Un fill meu veu les costelles i no té perquè relacionar que vénen d'un xai. Els estem amagant que un animal el matem i ens el mengem, som depredadors, i no és dolent, és natural. És un error fer un “forat” entre el xai blanquet i les costelles per estalviar-los un teòric patiment. Jo, de petit, havia vist a la meva àvia matar pollastres i no tinc cap trauma, és natural, sempre s'ha fet i es farà. Estem basant la seva formació en errors i en processos llunyans a la nostra naturalesa humana. Crec que estem fent un error greu com a societat.

Sabies que avui dia, si plou, els nens no surten?

Cada cop la gent planifica més les activitats que fa (excursions, sortides) i defugim la pluja, el fred, la calor….

I és bó defugir tant?

No, ens hem acomodat massa. També ens preocupa que el nen no s'encostipi perquè ens complicarà la vida, no perquè estigui malalt, pq un encostipat no és res, es curarà i prou, sinó perquè aquesta setmana la tinc “a tope” i no se'm pot encostipar!. Avui dia un nen malalt ens complica massa la nostra organització setmanal i tendim a sobreprotegir-los per comoditat.

Aconsello als pares a tornar a agafar protagonisme, posar-se el xubasquero,les botes d'aigua i sortir quan plou !

Estem vivint ja el canvi climàtic?

Sí. No hi ha acord unànim entre tots els científics de si la sequera de l'estiu o el tornado d'Hamburg és un efecte del canvi climàtic. Però que ja hi ha un canvi climàtic no t'ho negarà ningú. Ens enfrotem a un canvi climàtic notable en els pròxims anys.

Per cert, de petit vas anar de campaments, quins records tens?

Erem un grup molt actiu, amb moltes aficions i feiem moltes excursions per la muntanya. Coneixíem els arbres, els ocells, investigàvem….teníem un dirigents (monitors) que ens feien ser molt responsables, mai s'havia de notar per on havíem passat o acampat, ho recollíem tot i ho deixàvem exactament igual. Jo sóc com sóc gràcies a això. També treballàvem molt els valors i l'acció, és a dir, si tu veies alguna cosa, l'havies de solucionar o, al menys, decidir si participaves o no en l'acció . Fins i tot ajudàvem i ens involucràvem en accions amb el poble que estava al costat del campament

Després vas arribar a ser monitor?

Sí, quan vaig ser monitor el món va començar a canviar. L'estructura era la mateixa en quant a transmetre valors i accions, però socialment ja no, començaven les comoditats.

Ara, tot això encara ha canviat molt més. Sembla que els valors s'han desestructurat, com si tot fos acceptable, i no, això no és veritat, no tot és acceptable. El concepte de l'esforç està desapareixent, com si volguéssim entre tots crear un món massa senzill.

Com a pare, veig que cal posar límits, és bó posar-los, és bo dir “no”.