M. EUGENIA PRADES

"L'educació és un pont amb dos columnes: família i escola. Si una columna es mou, el pont és poc estable".

Tinc 59 anys, vaig néixer a Castellón de la Plana . Sóc pedagoga, mestre d' instrument i directora de l'escola Bambini-Montjuic des de fa 27 anys . Estic casada i tinc tres fills de 36, 33 i 27 anys. M'interessa cap a on va l'evolució de l' ésser humà . M'agrada la naturalesa, la música (abans de mestre feia concerts), la decoració i la lectura.

Tres generacions de mestres a la família, suposo que has viscut molts canvis en els nens d'ara i els d'abans. Podries dir el que més et preocupa?

El que més em preocupa és l'excés de la informació i la ubicació d'aquesta, que comporta un canvi en els valors, uns valors que ara són diferents.

Com de diferents?

Els nens no tenen molt clar el valor que regula la resta de valors; el respecte. El respecte per les persones, per la naturalesa, pels mestres, pels pares, per les coses....Crec que saben el significat de la paraula, però en “teoria”, no a la pràctica. La carència del valor del respecte dóna molts problemes en el dia a dia.

Crec que el respecte és la clau que obra la porta a tota la resta de valors.

Com a positiu seria el saber fer ús de tota la informació que tenim a l'abast.

Quina problemàtica actual veus a l'escola?

Veig por en els mestres perquè existeixen amenaces cap a ells que automàticament es formalitzen en una denúncia amb procés judicial. Crec que això no pot ser. Molts professors estan lligats de peus i mans. Hi ha bons professionals que es plantegen “ja s'ho trobaran” . Sota la meva perspectiva, crec que hi ha altres solucions, començant per implicar a la direcció i tot el col.lectiu escolar en un recolzament, no només als mestres, sinó també al projecte educatiu de l'escola (on tots, direcció i equip educatiu participés i parlés el mateix idioma). Quan hi ha un problema cal que tot l'equip participi en la línea a seguir perquè a un mestre es fàcil enfrontar-se, però a un col.lectiu no, ja que estan segurs del camí i la decisió presa en consens. Crec que l'escola ha de donar seguretat en el mestre perquè la por els cansa i desmotiva.

Un altre problema per a mi és la formació del professorat, que rep molt poques hores (entre 1500 i 2000 hores), quan a països com Suècia, Noruega o Finlandia reben entre 6000 i 7000 hores de informació. També cal fer una selecció del tipus de persona que vol fer aquesta carrera, amb un perfil estable i que li agradin els nens.

Dic això, perquè no es fàcil ser un model per als teus alumnes. Crec que la paraula mestre, és una paraula molt seriosa.

La universitat és la responsable de formar a un bon mestre, perquè aquest mestre transmeti no només coneixements, sinó també formació.

Què es per a tu “formació”?

No s'ha de confondre amb coneixements. “Formació” és més profund, és formar a l'ésser humà i alhora que formem sorgeixen els coneixements.

Denoto que s'ha perdut l'esforç per l'estudi, l'esforç personal. Estem fent nens que no es preparen per a la frustració. Crec que en això, l'escola té molt a dir.

Família i mestres han d'estar units en l'educació ?

Família i escola han de fer un pack d'educació. La família elabora uns conceptes de valors personals i familiars, mentre que l'escola estructura uns valors socials. Cal que tots, mestres, escola i família donem exemples perquè el nen no es perdi. Cal una cultura familiar que expliqui i aclareixi conceptes i evidentment no desorientar al nen desautoritzant i qüestionant la figura del mestre davant d'ell. Això de que els pares

diguin una cosa i els mestres una altra és desastrós, perquè llavors ell crea el seu propi criteri.

Sempre dic que l'educació és un pont amb dos columnes; la família i l'escola. Si una columna es mou el pont és poc estable.

Parlant de la línea educativa d'una escola, què opines de que cada 4 anys puguin canviar el director/a?

Jo crec que haurien de sentar-se, per iniciativa de la direcció que estigui en el centre, i parlar-ne, si volen fer alguna cosa per canviar-ho. Jo convido a tots els directors de les escoles a que ho facin, que s'impliquin en el projecte i que dignifiquin aquesta professió.

Per cert, quines característiques té per a tu un bon mestre?

Primer el carinyo pels nens. Segon una bona formació personal (valors, actituds, ser assequible..) i tercer, molta curiositat per aprendre (un mestre no es jubila mai d'aprendre!).

El gran mestre és normalment molt disciplinat però amb una immensa química i amor pels nens, amb molta passió per la seva feina...ho viuen !. Els grans mestres són sempre recordats. Persones molt coherents amb el que expliquen, amb el que fan i amb el que ensenyen.

Crec que un mestre sense passió no pot transmetre.

I un bon alumne?

Un bon alumne ha de ser igual a casa que a l'escola, és a dir, el nen ha de reflexar la seva veritable personalitat. Això vol dir que a casa i a l'escola estem fent una bona feina.

El secret de que un nen es formi bé és el que l'escola i la família posin límits, però si aquests límits no són coherents, sorgirà un problema.

I un bon director?

A d'aglutinar el mateix que el bon mestre, amb un capital humà ferm, amb molta empatia (posar-se en el lloc de l'alumne, del mestre i dels pares). Un director ha de saber dinamitzar l'escola, que tot tingui coherència, sense por a dir el que pensa i tenir autoritat (que no autoritarisme).

Explica'ns el nou projecte que tens entre mans.

En un parell d'anys voldria crear un bon equip humà, format per mestres jubilats, per investigar la problemàtica escolar actual (amb col.loquis i presència física a les escoles) , amb l'objectiu de no diluir tota la informació del que està passant i aconseguir unes dades científiques. Voldria recolzar els mestres.