XESCO ESPAR

"L'éxit s'assoleix per la persona en què et converteixes."

Estic en la versió 4.3 del Xesco, és a dir, tinc 43 anys (cada any el meu Sofware és més complet !). Vaig néixer i visc a Barcelona. Sóc llicenciat en Ed.física, entrenador d'handbol del 1er equip del Barça i professor a la universitat. Tinc 3 fills. La meva gran passió és estudiar i aprendre. M'agrada la natura, descubrir, ajudar a la gent i fer creure a les persones en elles mateixes.

Tots tenim un talent?

Sí, tots tenim un talent, el que sigui, però tothom en té. La nostra missió és descubrir-lo i desenvolupar-lo per poder oferir-lo a la resta de persones del nostre voltant.

I com podem doncs, pares i mestres, ajudar als nostres infants a descubrir-lo?

Donant confiança. Quan ho fan bé felicitar-los, i quan ho fan malament explicar-los en què han fallat, mai cridar-los severament. Quan un alumne falla, ja ho sap que ha fallat. Cal explicar-los com són les coses i el que haurien d'haver fet.

Quan tu creus i confies en els alumnes, ells no et fallen.

També has estat mestre d'institut, creus que en general els mestres creuen en els seus alumnes?

Quan jo era profesor era difícil que hi creiessin.

Crec que ens falta seguretat, convenciment de que el que fem i com ho fem està bé i ser capaços de defensar-nos davant d'un altre entorn. Jo no sóc un entrenador autoritari, i per exemple tinc crítiques per no ser-ho, llavors si no tinc clares les coses o no estic ben segur, la cosa no rutllaria.

I la disciplina?

Crec que la disciplina no serveix, la clau està en l'autodisciplina. Si una persona no té autodisciplina no és lliure, ja que és l'entorn el que “et xucla”. Un jugador per poder arribar al màxim ha de tenir la seva disciplina a dins per no deixar-se influenciar per ningú, per ser ell mateix el que decideixi el que vol o és millor per a ell.

Com s'ensenya l'autodisciplina?

Reforçant l'autoconfiança. El mestre ho ha de tenir molt clar i no tenir por que a classe hi hagi un petit alderull o de que et diguin “ets poc exigent a classe”. Pot passar que tinguis un grup de 20 i no et surti bé amb 5 alumnes, però us asseguro que el que li donaràs als altres 15 és per sempre. Jo sóc molt partidari de confiar molt en la gent i quasi sempre m'ha funcionat.

Què és per a tu ensenyar i educar?

Ensenyar és transmetre continguts; els continguts i les normes s'ensenyen, i alguns valors també. Educar és diferent; és fer que el nen creixi per ell mateix i sigui capaç de comparar-se amb els demés i amb com era ell abans (d'aquí ve la meva versió 4.3). No passa res per dir-li a un nen que jugant a futbol no és gaire bó, però que artísticament te molt talent perquè l'ajudes a créixer en aquell talent que té. Educar és ajudar-lo a conformar la seva pròpia personalitat, amb confiança.

Crec que l'educació del futur és la E al cub

Explica'ns la E al cub.

E d'Educar: transmetre continguts, valors i creixement personal.

E d' Entretenir: desgraciadament també ho hem de fer divertit perquè avui dia els nens sinó es “desconecten”. El nostre cervell té capacitat per rebre molta més informació de la que som conscients, i els nostres fills estan “bombardejats” d'informació. Si a classe no els tens enganxats perquè allò que fas és atractiu, es desconecten i juguen amb el mòbil, la gameboy o qualsevol altre invent.

E d'emocionar: el que recordem són els esdeveniments que ens han fet emocionar.

I estem preparats per aquesta educació?

Jo em gasto cada any un 10% del que guanyo a formar-me, des que em dedico a ser professor. Crec que això de “reciclar-te” o “millorar-te” o “aprendre noves habilitats” ha de sortir de tu, has de voler fer-ho.

Ets entrenador d'actitud, què vol dir?

L'excel.lència no és suficient, és dur, però a la final d'uns Jocs Olímpics tots són excel.lents i només guanya un. L'actitud és la que determina que estiguis a dalt de tot (l'actitud entesa en el dia a dia. Això també es pot traslladar al món laboral).

L'entrenador d'actitud ens ensenya a estar alineats entre el que tu ets i el que fas.

Dic moltes vegades (referent al alt rendiment) que la llibertat avui dia no s'utilitza per ser el que vulguis ser, només pots ser tu mateix i ser tu mateix no és una elecció. La llibertat s'utilitza perquè un cop fas el que tu ets, puguis parar on decideixis.

Un entrenador d'actitud ajuda a que creguis en tu mateix, tinguis seguretat i certesa.

Què vols dir amb certesa?

Jo crec que la motivació i l'actitud te la dóna la certesa. La certesa és quan tu creus en alguna cosa... llavors pots caminar sobre el foc !.La fisiologia de la certesa ens protegeix de qualsevol cosa (sobre tot des del punt de vista emocional).

Crec que moltes vegades estem tractant a l'alumne com el nostre client, i no, els nostres clients són la societat , els alumnes i nosaltres som un mateix. Si ells fallen jo fallo, per això quan algú suspenia em preocupava per ell, fins i tot el trucava perquè vingués a classe.

A un entrenador no el jutgen si en sap molt, ni tant sols si és un bon entrenador, el jutgen per allò que els seus jugadors fan als partits. Jo em prenia així els alumnes, si un suspenia volia dir que hi ha hagut algun punt del procés en que jo he fallat.

La societat ha canviat?

La societat ha canviat molt i la forma d'educar també haurà de canviar. Estem en mans dels publicistes. Si obres la tele estàs perdut perquè és una màquina constant de vendre i serà difícil arribar a final de mes perquè t'ho gastes comprant allò que has vist i creus que necessites per tenir una vida feliç.

Què t'aporta a tu, com a persona, ensenyar?

Crec que és el meu talent, comunicar és el meu talent. El meu objectiu com a professor és que ells preguin consciència de la seva responsabilitat en la seva formació. A l'últim curs de carrera els deia, “per cert, us informo que la carrera no acaba, ara comença, aquí només us hem donat el mínim” i l'éxit s'assoleix per la persona en què et converteixes i les tres primeres feines que tens mai les pots jutgar pels diners que et donin, sinó per la persona en què et converteixen. Els diners te'ls gastaràs, però el que has après i la capacitat de fer una feina és la veritable recompensa. Aniràs creixent i d'aquí 5 anys seràs un professional imparable i tindràs la feina que et mereixes.

Els nens i nenes han de fer esport ?

Sí. L'esport els prepara. Si t'esforces quasi sempre guanyes, i si perds, fa ràbia, però també aprens.

I l'esport a nivell de competició?

És bó, si els pares i entrenadors tenen clar que guanyar és relatiu, sobretot quan són petits (10-11 anys). Perdre no vol dir res, és igual de bó guanyar que perdre. A vegades guanyar sempre és un risc perquè crea l'autocomplaciència.

Cal tenir perspectiva i tenir en compte que normalment un virtuós de l'esport als 10 anys no ho és als 25 (perquè les capacitats físiques als 11 anys poden canviar molt; ser baix , alt etc). L'esport de competició a mi em sembla perfecte.

Com veus les noves generacions que pugen?

Crec que els problemes que tenen avui dia els nostres nens és que tenen masses distraccions, un entorn massa “ric” .Hi ha una oferta tant gran per distreure'ls del que és important! (play, tele, messanger….). Això fa que es sentin perduts i que perdin el temps.

Recordo un alumne de 14 anys que havia suspès totes les assignatures (les 10!) i em va venir a classe amb un skettboy de 300E, dient “mira que m'ha comprat el meu pare”. Vaig pensar “com podem educar aquest nen, si sense entregrar res aconsegueix el que més desitja, ara com li podem dir que s'esforci?”

Crec que els hem de fer entendre que el seu futur dependrà de l'hàbit d'entregar-se a la feina que estant fent en aquell moment.