RAMON CASALS

"Cal confiar en el mestre per sumar en comptes de restar ".

Tinc 50 anys. Vaig néixer a Terrassa . Sóc mestre des de fa 28 anys, 15 com a director. Col.laboro amb la radio i he escrit 2 llibres sobre educació.Tinc 2 fills de 23 i 26 anys. M'interessa gairabé tot . M'agrada tot el relacionat amb la ciència; l'astronomia, l'antropologia, la sociologia…. Sóc afeccionat a fer mobles amb fusta reciclada (de palés) i a l'observació dels ocells.

On l' hem deixat, el sentit comú?

Sóc matemàtic, i les matemàtiques et donen capacitat d'observació i anàlisi, de no pressuposar res. El sentit comú, des del meu punt de vista, està una mica oblidat. A vegades les coses són més fàcils del que pensem, ens compliquem molt la vida. Veig massa pessimisme i angoixa en les famílies. Visquem!, visquem tots els fets de la vida amb il·lusió i optimisme i afrontem-les amb energia i esperit positiu.

Res del que a nosaltres ens sembla un problema segurament ho seria pels nostres rebesavis.... res (pensa en els problemes que tens tu ara, imagina't que li expliquessis aquest problema al teu rebesavi….et contestaria: aquests són els problemes que tens tu?) . Cal relativitzar.

S'estan perdent les normes de cortesia?

Estem en una societat que anem a la nostra, no està de moda parlar (podem anar a un supermercat, comprar i pagar sense dir una paraula! ) . L'home és un animal creat per ser social, ho veig en els ocells, n'hi ha que sempre van sols i n'hi ha d'altres que sempre van en grup. Nosaltres estem fets per anar en grup, però la societat ens convida a viure molt aïllats, i això ens fa sentir infeliços.

Saludar amb un somriure i dir “bon dia” o “com et va tot?”, “moltes gràcies” ,“siusplau”… et fa sentir bé, dóna bones vibracions.

Alguns diran que la forma no fa el fons, però jo crec que la forma pot millorar molt el fons.

Dius que avui dia, qualsevol esforç no encaminat cap a la diversió no té sentit.

Som capaços de fer 2 hores de cua per pujar a una atracció, però ni un minut si hem de comprar una barra de pa. Rebem constantment el missatge d' “hem vingut a aquest món per divertir-nos”. Sento dir “nen, ves a l'escola que t'ho passaràs molt bé”. Abans als nens els deien “nen, vas a l'escola a estudiar”

Haver de passar-s'ho bé sempre és una esclavitud per a la persona perquè se sent buida.

Hem d' aconseguir la cultura de la feina feta, sentir aquella satisfacció, duradora i profunda, del treball fet. Haver de preocupar-te de “com em puc divertir” és una recerca infructuosa que ens inculca la publicitat i la tele .

El David Trueba, cineasta, va dir l'altre dia “ ens eduquen només per ser joves”

El pes de la societat influeix molt en l'educació dels nostres fills, massa, és per això que cal anar una mica contra corrent, crear el nostre petit món a casa, parlar amb els fills perquè no s'ho creguin tot, hem de filtrar totes les informacions que ens arriben (modes, consum..).

És fonamental la comunicació i confiança entre pares i mestres ?

Sí, és fonamental i el paper del mestre està poc reconegut. No respectar-lo desconcerta als nens. Si estan tot el dia amb els mestres hem d'aprendre a confiar en ells i no qüestionar-los tant. Crec que l'educació està poc valorada en la societat.

Què vols dir amb que l'educació està poc valorada?

Els valors són la diversió, l'èxit com més ràpid i buit de contingut millor (l'exemple de Gran Hermano no és inocuo). Vivim en una societat agressiva, on tot es qüestiona, on tots tenim drets, però pocs deures, a tots els nivells.

Què podem fer?

Cal potenciar la responsabilitat individual. Avui dia la responsabilitat és, sobre tot, de qui pugui manar. Els polítics, tirant-se la pilota els uns als altres, no ajuden. Finalment, mai l'individu és el responsable . Això es traspassa als fills i aquí ve una part dels problemes . La persona com a professional se li demanen enormes responsabilitats, però com individu de la societat no. Cal posar les coses al seu lloc i no treure responsabilitat a l'individu.

Per què s'ha d' escoltar i confiar en el mestre?

Pel bé del nen/a, per sumar en comptes de restar.

Si el nen treu bones notes en mates, és que és molt llest. Si treu males notes és que el mestre no el sap motivar. Això no pot ser, alguna cosa haurà fet el mestre, és com si el mestre té la culpa de tot i el mèrit de res. Fins i tot, es pot aprendre d'un mestre que no t'agradi tant, perquè les persones hem d'aprendre a viure en diferents condicions, cal adaptar-se, al cap i a la fi, l'home és un animal d'adaptació. Al que tot li ha vingut de cara, quan surti de l'escola s'ho trobarà. Cal que un adult (pare o mare) s'impliqui de veritat en l'educació d'un fill, acceptar-lo (atenció amb el llenguatge subliminal; en comptes de ”ets un desastre” diga-li “has deixat l'habitació desendreçada”)... i recordeu, en l'educació d'un fill no s'ha de llençar MAI la tovallola, MAI (i recordeu que també els podeu explicar els vostres problemes).

Què fan els mestres pels nostres fills ?

A més d' ensenyar coneixements, fan la socialització. Cada classe és una micro societat que el mestre tutela (que no es pot dirigir), cadascú agafa un rol i aprèn a moure's.

Ens venen la película que la felicitat és no fer res?

Sí, amb el barret de palla, tumbats a la platja i la beguda a la mà, i això no és cert, les persones necessitem fer coses per ser feliços. Els missatges que avui dia ens arriben és sigues independent, és a dir, passa dels altres, no et comprometis en res. La llibertat mal entesa té uns costos (soletat, depressió). Per què no es fan més anuncis amb missatges positius, d'ajudar als altres, de fer-nos la vida més fàcil, què és més satisfactori donar que rebre?

I la pressa ?

La pressa és un gran problema per a tots, amb presses no s'aprenen les coses, cal una reflexió per entendre-les. Consumim moltes coses inútils a costa de les relacions humanes. Treballem més hores per poder anar de vacances quan més lluny millor o tenir un cotxe nou. La capacitat d'inventar-se coses per treure'ns els diners és infinita. Guanyaràs el doble, però sortiran noves necessitats de consum perquè t'ho gastis (t'arriben a fer creure que anar de vacances a Mallorca poder serà poc, millor anar més lluny). Ningú no et dirà mai com passar-t'ho bé sense gastar diners, això ho has de descobrir tu. Les relacions humanes et donen molt més i no estan en venta.

Com es per a tu “el bon mestre”?

El que aprecia els alumnes, els valora i creu en ells. Veig com a negatiu el prisma acadèmic que a vegades tenim, provocat per no haver sortit mai del sistema educatiu (passem d'estudiant a mestres) que provoca que a vegades valorem massa els coneixements (mates, llegir etc..) i massa poc el que té de bo cada nano, buscar el talent de cada persona.

Un alumne s'adona quan tu creus en ell.

Vivim cada cop més lluny de la naturalesa

Nosaltres creiem que podem controlar-ho tot, fins i tot la naturalesa. En el món no estem nosaltres i la natura, formem part d'ella. Volem canviar el cicles biològics fins i tot el de la maternitat (cada cop més a prop del final de la maduresa) ... no perquè ara està de moda ser jove fins els 40, canviarem els cicles biològics.

Què creus que aporten les colònies escolars?

Gaudeixes d'un grau de convivència que fa que les relacions entre alumnes i alumnes- professor sigui molt bo, a part del contingut que li donis a la sortida (naturalesa, artística etc..). A mi m'enriqueix molt i a més, et veuen més com una persona que com el profe.