PARLEN “LES PROFES” DELS PETITS GRANGERS

IMMA
Per a mi és un privilegi treballar en aquest entorn i que els nens i nenes puguin aprendre en ll. Passejar dues hores cada dia, donar de menjar als animals i el contacte amb la natura els aporta el més important... salut, en tots el sentits. Cada vegada aquests nens i nenes són més autònoms, crec que els estem ensenyant a ser més segurs (aixecar-se quan cauen, saltar un bassal, superar la por a tocar un cavall...) Els fem viure constantment coses noves, en un ambient tranquil i això els fa superar-se a si mateixos.
La veritat és que ho agafen tot de seguida, hi ha coses que aprenen durant un passeig i que trigarien setmanes en assolir-ho tancats dins d’una classe, i han avançat moltíssim a nivell psicomotriu. Crec que seguim el seu ritme natural, el que el seu cos els demana, els deixem arribar on cadascú pot o vol arribar. Els pares que ens porten els nens creuen en aquest projecte i estan molt conscienciats, saben els beneficis que aporta aquest tipus d’ensenyament, el valoren, participen molt i s’emocionen, com nosaltres!
Crec que és molt important fer una feina conjunta. Pares i Educadors hem d’anar junts pel bé del nen o nena, que és l’interès més gran que els pares tenen, i nosaltres també.
El nostre objectiu principal és educar, no tot pot ser “flors i violes”, hem d’ensenyar el que està bé i malament, i aquest pares ens recolzen totalment perquè ells tenen clar que la seva feina és educar i crear bons hàbits.

AINOA
L’avantatge més important que veig en tot aquest projecte es que els nens es senten lliures i se’ls nota en el seu caràcter. Estan aprenent a viure d’una altra manera, menys protegits, i arribaran a P-3 molt espavilats , estimulats i motivats per tot. Estan aprenent a tenir curiositat per les coes, gràcies a tots aquests estímuls que els poden oferir, animals i natura. Aquí els nens estan sempre encuriosits

i receptius, amb ganes d’aprendre i de fer coses, i crec que això els donarà facilitats en un futur. La veritat és que gaudeixo molt amb la meva feina, crec en tot això. Per a mi aquests nens i nenes són molt especials, crec que sempre seran nostres i espero que el que han viscut aquest anys aquí, els hagi donat una petita base com a persona. Jo amb això seria feliç

Mª ÀNGELS
La veritat és que jo soc una mica com els nens... ells es senten lliures i jo també. Això de treballar sortint a for, passejant cada matí, és como no treballar. M’ho passo molt bé jugant a la sorra amb ells, tirats a la gespa, fent tombarelles o ballant...
Aquí els deixen fer i experimentar. No estem tant a sobre del no caiguis, no et mullis, no toquis... si un nen cau, s’aixeca i veu que no passa res, aquest és un aprenentatge molt important com a persona. I si es mullen o embruten, doncs ho netegem i ja està.
Cada nen que ha arribat aquí ha tingut les seves ‘dificultats’ i TOTS les han superat en molt poc temps. El que no menjava, ja menja. El que no dormia, ara dorm. El que tenia moltes pors, ara en té menys).
El cert és que la natura i els animals ens estan ajudant moltíssim. El que aprenen els nens ho interioritzen més, ja que ho experimenten i ho viuen... ara, cada dia estan veient la transformació del bosc a la tardor, com el vent fa volar i caure les fulles, com canvien els colors... al viure-ho, ho aprenen no com un concepte, sinó com una vivència. Aquests nens i nenes també ham millorat molt el llenguatge, i quan una cosa els interessa dóna igual si és difícil. S’han après abans el nom del Wahita que el meu!. També fem el treball de classe habitual, però a més, afegim que els nens corren, salten, respiren aire... és tot tant sa!. Aquí aprenen a conviure amb el que hi ha fora i a relacionar-se amb tothom.
Ah! I quan plou... ens posem el gorro, d’impermeable i a les botes, i sortim igualment, aprenen que la pluja és natural i que no passa res, això els dona seguretat i també els ajuda a tenir menys pors.
Vull recalcar que la relació que tenim amb els pares és molt bona, diferent a l’habitual, pel que he vist en experiències anteriors, no sé ben bé perquè. Nosaltres podem dir les coses tal i como són, les bones les podem millorar, i els pares ho accepten molt bé, estem fent una feina conjunta casa-Petits Grangers. La veritat és que ens sentim molt bé quan els pares valoren la nostra feina..