Desembre 2005 núm 2 Editat per 'La Granja' de Santa Maria de Palautordera - la-granja.net - petitsgrangers.net

 

ENTREVISTA ALS PARES DELS "PETITS GRANGERS"

El passat mes de setembre vam començar la nostra “aventura” amb el nou Servei de Guarderia”. Dic “aventura” perquè vam optar per a seguir un mètode poc convencional, o si voleu, poc usual. El mètode és el que a La Granja Escola utilitzem des de fa més de 20 anys, basat en la vivència i l’experimentació, i encara que coneixem els resultats, no l’havíem provat mai en un grup de nens durant tot un curs. Creiem que la natura és la millor aula per aprendre... i ara, desprès de tres mesos treballant i vist els resultats obtinguts, puc confirmar-ho. Estava segura d’obtenir els objectius que ens vam plantejar a principi de curs, però no em podia ni imaginar que els assoliríem en nomes dos mesos. Cada dia els “Petits Grangers” ens ensenyen del que són capaços d’aprendre... i és espectacular!. I com crec que la meva opinió, si més no, no pot ser del tot objectiva, hem entrevistat a tots els pares dels nens i nenes, els quals en s han explicat el què pensen i com veuen el seu fill/a.
Vull fer un petit homenatge a tots aquests pares, per la seva valentia al creure en aquest nou projecte, per la seva absoluta implicació en l’educació dels seus fills, i per la seva complicitat amb els mestres. Gràcies a tots... de veritat!

 

LAURA DE LA FUENTE, mare d’Isabel García (2 anys)
He de dir que tota la família, tenim 4 fills, està totalment integrada en el vostre món. Ara a casa, els temes de conversa són l’Estrella, el Wahita, el Bambi, la Lady o els enciams!. La riquesa que té la Isabel no la van poder tenir els meus tres fill grans, a part dels coneixements que té dels animals, increïble per una nena de 2 anys! Crec que heu creat el vostre món, un món pels nens, un món natural, molt lliure i obert, ple d’estímuls, on no existeix la monotonia i els nens es senten molt a gust i on aprenen a se autònoms. Es un lloc molt familiar, on tot és transparent i amb molta franquesa. La Isabel està al.lucinada i nosaltres encantats. És molt feliç i cada matí pregunta quan la portem “al cole nou”.
En aquests dos mesos ha augmentat el seu nivell psicomotriu de manera espectacular... no cau, sap agafar-se, córrer, pujar i baixar escales, saltar i coordina com una nena molt més gran.
També em dóna molta tranquil.litat poder entrar a la classe, veure com juga i es relaciona. A altres llocs mai m’havien deixat. Aquí et mostren el que hi ha. Es curiós, però encara cap dels nens de Petits Grangers s’ha posat malalt... i això no és casualitat. Estic segura que té a veure amb el passeig diari. La nena, l’any passat va estar malalta i amb algunes al.lèrgies que no sabíem d’on venien. Ara ha desaparegut tot.
Aquí m’he adonat tard que vivim en un món massa “higiènic” i protector. A la Isabel la deixo fer coses que als grans no els hi vaig deixar... sortir quan fa fred, etc... I em sap greu no haver-ho vist abans.

 

SARA GONZALEZ, mare d’Andrea Buendia (2 anys)
Para mí, que Andrea venga aquí es un orgullo. Que llueva y salgan es un privilegio, entrar en clase y ver la ovejita me encanta, es una pasada. Estamos encantadísimos y mi hijo mayor, Joel, dice que le gustaría poder venir.
Al principio no estaba acostumbrada a que dierais tanta información y me sorprendió (el menú, el informe de la dietista de cómo alimentarse equilibradamente, por ejemplo)
Andrea ha hecho un cambio radical, está encantada de venir y para marcharnos la he de arrastrar!. La sensación de tranquilidad y satisfacción que tengo no te la puedo explicar. Y las profesoras siempre tienen tiempo para explicarte como ha ido el día, sin prisas, tranquilas... son muy majas.
Creo que la sociedad ha cambiado tanto que lo que hacéis aquí es una necesidad; los niños tienen que tocar, ensuciarse, mojarse, correr... E todo tan moderno que nos hemos alejado de lo sano y natural, que para mí es lo más bonito que hay.
¡Andrea, además, aún no se ha puesto enferma! Y no lo entiendo, yo estoy resfriada y no se lo he contagiado, antes se resfriaba mucho.

 
 

 

ELENA GIMENO, mare de Claudia Adamuz (2 anys)
Per a mi és fantàstic que pugui aprendre al mis de la natura, ho considero sa i imprescindible. Abans de començar aquí era una nena poc hàbil, ara és molt àgil caminant, fins i tot corrent, puja i baixa les escales sense cap dificultat. També ha augmentat de manera espectacular la seva imaginació quan juga. És curiós, però sempre havia estat una nena que em demanava molta tele, dibuixos,... ara ja no li interessa, prefereix jugar, inclús ha començat a compartir. També ha après un munt de paraules noves (i tant difícils com Wahita!, el cavall) i no para de cantar. Està més que contenta, pletòrica, feliç sempre, al matí, a la nit... i dorm millor que mai.

 

NOEMÍ ALCAZAR, mare d’Ona Alcazar (15 mesos)
L’Ona no és la mateixa nena, el seu ritme d’aprenentatge s’ha disparat (parlar, caminar, ho assenyala i mira tot, gesticula molt, canta i està encuriosida). Quan va arribar feia poca cosa... aquí ha canviat molt. Ara ja no és un nadó, ha fet un salt a nena i la veig soper feliç. Quan entra canvia la cara, és una passada, sempre ve contenta. Li donen coses que jo no li puc donar. Es nota que està molt a fora, sobretot en qüestió de salut... encara no s¡ha posat malalta! I crec que es degut al sol i a l’aire.
Em sento molt tranquil.la , am és teniu un horari ampli d’arribada i sense problemes, cosa que agraeixo molt.

 

ANA ROCHA, mare d’Elias Núñez (2 anys)
La veritat és que m’agradaria que aquí es pogués estudiar tota la primària!. L’Elias està molt content, explica moltes coses, està més espavilat i a nivell psicomotriu ha millorat. Ara té més memòria, recorda molts noms i és com si el cap li funcionés més ràpid. Els seu procés d’arribar a conclusions també ha millorat.
Crec que aquí no estan limitats, es ideal perquè gaudeixen del que no hi h a casa (amics de diferent edats, animals, bosc, espai...). Seria fantàstic que totes les guarderia poguessin tenir aquesta infraestructura o espai.
Per a mi, el “Bosc Màgic” i estar cada dia amb els animals és una passada. Crec que quan més estímuls reben, mes creixen a nivell intel.lectual i més pensen per ells mateixos. Aquí, per exemple, no telen tele, i ho trobo fantàstic.
Crec que pels educadors ha de ser fàcil treballar en aquest entorn i amb aquest recursos perquè donen molt de joc.
El cert és que estic molt tranquil.la quan el deixo, sé que li agrada.

 
 

 

GEMMA ESPINAGOSA, mare de David Morell (2 anys)
Abans de venir aquí, en David sempre volia coll o cotxet quan sortíem de passeig o a comprar. Ara estic bocabadada... aguanta fins a dues hores caminant, no es cansa!. A més, té molta habilitat, es un tot terreny, y quan cau no plora. He de dir que ara sap més que jo de cavalls i m’explica com he de posar la mà per donar-li de menjar. Juga més que abans i està molt, molt content. Vull dir també que estic encantada amb el menjar, perquè aquí sí que és com a casa, tant en la qualitat com en la manera de fer-ho
Petits Grangers és com viure en un conte (et pots trobar una ovelleta a dins de la classe o una Fada al bosc). És tot realment familiar i es respira una tranquil.litat molt especial i difícil de trobar. La gent que hi treballa està tranquil.la i contenta, li agrada el que fa, no hi ha estrès d’horaris, és tot com molt flexible... a altres llocs hi ha una barrera de vidre, és tot molt maco i ben posat, però és fred i distant)

 

 

DOLORS HORNERO, mare de Laura Rico (15 mesos)
Per a mi, és molt important arri bar a classe cada matí i que la Laura estigui contenta i vulgui quedar-se. Des que ha començat la veiem tranquil.la, dorm més i la seva psicomotricitat ha avançat moltíssim. La Laura va tenir alguns problemes musculars de petita i la seva osteópata ja va notar el mes passat els canvis... en va dir que els músculs de les cames estaven perfectes !
Crec que l’espai és molt important perquè son nens, i l’aire lliures, respirar, estar tranquil o desfogar-se és necessari per a ells. Tant de bo els grans també poguessin gaudir de tot això.
La meva fill gran, l’Ariadna, al.lucina amb el que fa la Laura (Bosc Màgic, el Castell, els animals) i li agradaria apuntar-s’hi!
Crec que tot això és una mina d’or, no hi ha cap lloc on els nens puguin gaudir-ne cada dia.
La veritat és que estic molt tranquil.la, molt ben atesa, i si no tens això, és igual que sigui molt gran o molt maco. Per a mi és com si la nena estigués a casa.

 

 

SONIA CAZORLA,MARE DE L’IVAN BERNABEU (21 mesos)
Em sento tranquil•la quan deixo l’Ivan els matins. Des que ha començat hem observat que ha millorat molt l’hàbit de menjar i de dormir (abans es despertava a les nits). Ara, fins i tot fa migdiades de 2 hores els caps de setmana!.
Aquest projecte que duen a terme el trobem molt interessant i s’adapta perfectament al nostre fill. Estic molt contenta amb les activitats que fan a classe (galetes, punt de llibre etc..), treballen força i cada dia fan coses noves.
L’Ivan ve content i quan el recullo li agrada que ens quedem tots dos plegats jugant una estona al sorral o al jardí.

 

SARA POVEDA, MARE DEL TONI PARIS (2 anys)
Cada setmana noto canvis en el Toni, parla més, camina millor i està més espavilat en tots els sentits. Quan el vinc a buscar no vol marxar i si passem amb el cotxe per davant de La Granja, la reconeix i ja comença a donar el seu repertori complet dels sons dels animals. En Toni està molt content i jo, evidentment, també.
Crec que és bo que tinguin tantes activitats diferents ja que els ensenyen a no tenir tantes pors i a enfrontar-se a coses noves cada dia. Això a altres llocs seria impossible.
Una cosa que he apreciat molt, és que aquí orienten molt als pares i donen molta informació; sabem cada dia totes les activitats que fan els nens , a més del temari de cada trimestre. També tenim una carta- currículum de la mestra , el menú i podem veure fotografies del què fan els nens cada setmana. I això de fer un seguiment posterior, un cop ha marxat el nen i comença P-3, ho trobo fantàstic.
Em sento molt tranquil•la quan el deixo perquè a més, els conec de fa anys i és tot molt familiar. Crec que ho haurien d’ haver fet abans.

 

MARTA FUENTES, MARE DE L’ARNAU CUNYAT (20 mesos)
Hem trobat el que buscàvem en tot......crec que els ajudeu a un desenvolupament integral (és complert). L’espai obert i estar a fora és genial! I tinc la mateixa filosofia educativa que vosaltres.

Ara està molt sa i és un tot terreny…..diem que és un nen verd !
Crec que aprendre a través de la realitat i de l’experiència és més funcional perquè ho fan servir i és més significatiu per a ells . Tenen més emocions i sensacions. L’Arnau està molt, molt feliç i té moltes ganes d’explicar el que viu, perquè té moltes coses a dins.
En quant a hàbits també ha après molt; amb les salutacions, menjar amb forquilla, treure’s els moquets sol, agafar la jaqueta tot solet.
L’autonomia personal es treballa molt, ja que ajudeu a que s’espavili pel seu compte, cada dia una miqueta més i cadascú al seu ritme.

S’estima molt a les profes i li encanta compartir amb mi els espais de La Granja que coneix. El seu germà Roger diu “jo vull anar a aquesta escola, que fan moltes coses”.

Volem recalcar el tracte que hem tingut amb cuina, ja que l’Arnau ha de menjar un menú especial, i que feu una atenció individual, atenent molt bé les necessitats de cadascú. Es cuida molt la salut, com per exemple amb la roba que doneu, apropiada per l’exterior.

L’aspecte social també m’agrada molt, ja que és un cercle molt obert, no només es relaciona amb els companys i mestres, sinó amb tots els treballadors de la granja-escola.

L’Arnau ara és molt observador i respectuós amb la natura. Normalment a la resta de llocs es treballen sempre les mateixes textures, aquí no, i he observat que l’Arnau fins i tot ja busca diferenciar textures.
Tot això fa que s’avancin perquè han viscut experiències més diverses, no tan rutinàries. És molt bo que a Petits Grangers hi ha, per una banda, una rutina inexistent; cada dia activitats noves a l’exterior (bosc, animals, carro, hort.. cada dia és diferent) i, per una altra, banda hi ha unes activitats rutinàries que els aporten una situació en el temps (horaris, hàbits i normes).
Trobo molt bé que no us quedeu les experiències per a vosaltres sols, ja que ho compartiu amb els pares (deixar entrar a l’aula, amb les fotos i vídeo o l’agenda).
La veritat és que confiem en tot, en el personal i en els espais, i això és difícil de trobar.

 

IMMA CORPAS, MARE DE LA TATIANA BENITEZ (2 anys)
Estoy muy contenta con Petits Grangers. A la niña le encantan los animales y estar en la naturaleza.
Ahora la veo más expresiva y entusiasmada. Está muy feliz....en su salsa, y muy metida en el mundo de La Granja.

Me da hasta envidia sana cuando la veo así, en libertad, paseando y corriendo...es todo muy sano y sencillo.
Le enseñan muchas cosas, pero lo que más valoro es el contacto con la naturaleza que la mayoría de niños no pueden disfrutar (la lluvia, el viento, el frío...lo experimentan todo)
Estoy muy tranquila y me gusta muchísimo.

 

JULI GÓMEZ I Ma.CARME VIGAS, PARES DE L’ÀUREA GÓMEZ (2 anys)
Els canvis que hem notat a L’Àurea són bastants. Abans corria molt descoordinada, ara ha millorat molt la seva psicomotricitat general. Vol fer cada cop més coses tota sola (baixar i pujar al cotxe, menjar, anar al wc...). Veiem que té menys por a les coses noves. El vocabulari també s’ha ampliat molt, ja fa frases, és una passada!. També canta i imita molt.
A l’Àurea li agraden molts els animals i prefereix jugar a veure la tele.
La veiem molt contenta i vol anar a l’escola. Li agrada. També ens parla molt de la Ma. Àngels i l’Imma.

Tot això que feu aquí és genial.