| |
|
|
Desembre
2005 núm 2 Editat per 'La Granja' de Santa Maria de Palautordera
- la-granja.net - petitsgrangers.net
|
|
ENTREVISTA
ALS PARES DELS "PETITS GRANGERS"
El
passat mes de setembre vam començar la nostra “aventura”
amb el nou Servei de Guarderia”. Dic “aventura” perquè
vam optar per a seguir un mètode poc convencional, o si voleu,
poc usual. El mètode és el que a La Granja Escola utilitzem
des de fa més de 20 anys, basat en la vivència i l’experimentació,
i encara que coneixem els resultats, no l’havíem provat mai
en un grup de nens durant tot un curs. Creiem que la natura és
la millor aula per aprendre... i ara, desprès de tres mesos treballant
i vist els resultats obtinguts, puc confirmar-ho. Estava segura d’obtenir
els objectius que ens vam plantejar a principi de curs, però no
em podia ni imaginar que els assoliríem en nomes dos mesos. Cada
dia els “Petits Grangers” ens ensenyen del que són
capaços d’aprendre... i és espectacular!. I com crec
que la meva opinió, si més no, no pot ser del tot objectiva,
hem entrevistat a tots els pares dels nens i nenes, els quals en s han
explicat el què pensen i com veuen el seu fill/a.
Vull fer un petit homenatge a tots aquests pares, per la seva valentia
al creure en aquest nou projecte, per la seva absoluta implicació
en l’educació dels seus fills, i per la seva complicitat
amb els mestres. Gràcies a tots... de veritat!
|
|
 |
|
|
LAURA
DE LA FUENTE, mare d’Isabel García (2 anys)
He de dir que tota la família, tenim 4 fills, està totalment
integrada en el vostre món. Ara a casa, els temes de conversa són
l’Estrella, el Wahita, el Bambi, la Lady o els enciams!. La riquesa
que té la Isabel no la van poder tenir els meus tres fill grans,
a part dels coneixements que té dels animals, increïble per
una nena de 2 anys! Crec que heu creat el vostre món, un món
pels nens, un món natural, molt lliure i obert, ple d’estímuls,
on no existeix la monotonia i els nens es senten molt a gust i on aprenen
a se autònoms. Es un lloc molt familiar, on tot és transparent
i amb molta franquesa. La Isabel està al.lucinada i nosaltres encantats.
És molt feliç i cada matí pregunta quan la portem
“al cole nou”.
En aquests dos mesos ha augmentat el seu nivell psicomotriu de manera
espectacular... no cau, sap agafar-se, córrer, pujar i baixar escales,
saltar i coordina com una nena molt més gran.
També em dóna molta tranquil.litat poder entrar a la classe,
veure com juga i es relaciona. A altres llocs mai m’havien deixat.
Aquí et mostren el que hi ha. Es curiós, però encara
cap dels nens de Petits Grangers s’ha posat malalt... i això
no és casualitat. Estic segura que té a veure amb el passeig
diari. La nena, l’any passat va estar malalta i amb algunes al.lèrgies
que no sabíem d’on venien. Ara ha desaparegut tot.
Aquí m’he adonat tard que vivim en un món massa “higiènic”
i protector. A la Isabel la deixo fer coses que als grans no els hi vaig
deixar... sortir quan fa fred, etc... I em sap greu no haver-ho vist abans.
|
|
|
|
|
 |
SARA
GONZALEZ, mare d’Andrea Buendia (2 anys)
Para mí, que Andrea venga aquí es un orgullo. Que llueva
y salgan es un privilegio, entrar en clase y ver la ovejita me encanta,
es una pasada. Estamos encantadísimos y mi hijo mayor, Joel, dice
que le gustaría poder venir.
Al principio no estaba acostumbrada a que dierais tanta información
y me sorprendió (el menú, el informe de la dietista de cómo
alimentarse equilibradamente, por ejemplo)
Andrea ha hecho un cambio radical, está encantada de venir y para
marcharnos la he de arrastrar!. La sensación de tranquilidad y
satisfacción que tengo no te la puedo explicar. Y las profesoras
siempre tienen tiempo para explicarte como ha ido el día, sin prisas,
tranquilas... son muy majas.
Creo que la sociedad ha cambiado tanto que lo que hacéis aquí
es una necesidad; los niños tienen que tocar, ensuciarse, mojarse,
correr... E todo tan moderno que nos hemos alejado de lo sano y natural,
que para mí es lo más bonito que hay.
¡Andrea, además, aún no se ha puesto enferma! Y no
lo entiendo, yo estoy resfriada y no se lo he contagiado, antes se resfriaba
mucho.
|
|
|
 |
|
|
ELENA
GIMENO, mare de Claudia Adamuz (2 anys)
Per a mi és fantàstic que pugui aprendre al mis de la natura,
ho considero sa i imprescindible. Abans de començar aquí
era una nena poc hàbil, ara és molt àgil caminant,
fins i tot corrent, puja i baixa les escales sense cap dificultat. També
ha augmentat de manera espectacular la seva imaginació quan juga.
És curiós, però sempre havia estat una nena que em
demanava molta tele, dibuixos,... ara ja no li interessa, prefereix jugar,
inclús ha començat a compartir. També ha après
un munt de paraules noves (i tant difícils com Wahita!, el cavall)
i no para de cantar. Està més que contenta, pletòrica,
feliç sempre, al matí, a la nit... i dorm millor que mai.
|
 |
|
 |
NOEMÍ
ALCAZAR, mare d’Ona Alcazar (15 mesos)
L’Ona no és la mateixa nena, el seu ritme d’aprenentatge
s’ha disparat (parlar, caminar, ho assenyala i mira tot, gesticula
molt, canta i està encuriosida). Quan va arribar feia poca cosa...
aquí ha canviat molt. Ara ja no és un nadó, ha fet
un salt a nena i la veig soper feliç. Quan entra canvia la cara,
és una passada, sempre ve contenta. Li donen coses que jo no li
puc donar. Es nota que està molt a fora, sobretot en qüestió
de salut... encara no s¡ha posat malalta! I crec que es degut al
sol i a l’aire.
Em sento molt tranquil.la , am és teniu un horari ampli d’arribada
i sense problemes, cosa que agraeixo molt.
|
|
ANA
ROCHA, mare d’Elias Núñez (2 anys)
La veritat és que m’agradaria que aquí es pogués
estudiar tota la primària!. L’Elias està molt content,
explica moltes coses, està més espavilat i a nivell psicomotriu
ha millorat. Ara té més memòria, recorda molts noms
i és com si el cap li funcionés més ràpid.
Els seu procés d’arribar a conclusions també ha millorat.
Crec que aquí no estan limitats, es ideal perquè gaudeixen
del que no hi h a casa (amics de diferent edats, animals, bosc, espai...).
Seria fantàstic que totes les guarderia poguessin tenir aquesta
infraestructura o espai.
Per a mi, el “Bosc Màgic” i estar cada dia amb els
animals és una passada. Crec que quan més estímuls
reben, mes creixen a nivell intel.lectual i més pensen per ells
mateixos. Aquí, per exemple, no telen tele, i ho trobo fantàstic.
Crec que pels educadors ha de ser fàcil treballar en aquest entorn
i amb aquest recursos perquè donen molt de joc.
El cert és que estic molt tranquil.la quan el deixo, sé
que li agrada.
|
 |
|
|
 |
|
|
GEMMA
ESPINAGOSA, mare de David Morell (2 anys)
Abans de venir aquí, en David sempre volia coll o cotxet quan sortíem
de passeig o a comprar. Ara estic bocabadada... aguanta fins a dues hores
caminant, no es cansa!. A més, té molta habilitat, es un
tot terreny, y quan cau no plora. He de dir que ara sap més que
jo de cavalls i m’explica com he de posar la mà per donar-li
de menjar. Juga més que abans i està molt, molt content.
Vull dir també que estic encantada amb el menjar, perquè
aquí sí que és com a casa, tant en la qualitat com
en la manera de fer-ho
Petits Grangers és com viure en un conte (et pots trobar una ovelleta
a dins de la classe o una Fada al bosc). És tot realment familiar
i es respira una tranquil.litat molt especial i difícil de trobar.
La gent que hi treballa està tranquil.la i contenta, li agrada
el que fa, no hi ha estrès d’horaris, és tot com molt
flexible... a altres llocs hi ha una barrera de vidre, és tot molt
maco i ben posat, però és fred i distant)
|
|
|
DOLORS
HORNERO, mare de Laura Rico (15 mesos)
Per a mi, és molt important arri bar a classe cada matí
i que la Laura estigui contenta i vulgui quedar-se. Des que ha començat
la veiem tranquil.la, dorm més i la seva psicomotricitat ha avançat
moltíssim. La Laura va tenir alguns problemes musculars de petita
i la seva osteópata ja va notar el mes passat els canvis... en
va dir que els músculs de les cames estaven perfectes !
Crec que l’espai és molt important perquè son nens,
i l’aire lliures, respirar, estar tranquil o desfogar-se és
necessari per a ells. Tant de bo els grans també poguessin gaudir
de tot això.
La meva fill gran, l’Ariadna, al.lucina amb el que fa la Laura (Bosc
Màgic, el Castell, els animals) i li agradaria apuntar-s’hi!
Crec que tot això és una mina d’or, no hi ha cap lloc
on els nens puguin gaudir-ne cada dia.
La veritat és que estic molt tranquil.la, molt ben atesa, i si
no tens això, és igual que sigui molt gran o molt maco.
Per a mi és com si la nena estigués a casa.
|
|
SONIA
CAZORLA,MARE DE L’IVAN BERNABEU (21 mesos)
Em sento tranquil•la
quan deixo l’Ivan els matins. Des que ha començat hem observat
que ha millorat molt l’hàbit de menjar i de dormir (abans
es despertava a les nits). Ara, fins i tot fa migdiades de 2 hores els
caps de setmana!.
Aquest projecte que duen a terme el trobem molt interessant i s’adapta
perfectament al nostre fill. Estic molt contenta amb les activitats que
fan a classe (galetes, punt de llibre etc..), treballen força i
cada dia fan coses noves.
L’Ivan ve content i quan el recullo li agrada que ens quedem tots
dos plegats jugant una estona al sorral o al jardí.
|
|
|
|
|
|
|
SARA
POVEDA, MARE DEL TONI PARIS (2 anys)
Cada setmana
noto canvis en el Toni, parla més, camina millor i està
més espavilat en tots els sentits. Quan el vinc a buscar no vol
marxar i si passem amb el cotxe per davant de La Granja, la reconeix i
ja comença a donar el seu repertori complet dels sons dels animals.
En Toni està molt content i jo, evidentment, també.
Crec que és bo que tinguin tantes activitats diferents ja que els
ensenyen a no tenir tantes pors i a enfrontar-se a coses noves cada dia.
Això a altres llocs seria impossible.
Una cosa que he apreciat molt, és que aquí orienten molt
als pares i donen molta informació; sabem cada dia totes les activitats
que fan els nens , a més del temari de cada trimestre. També
tenim una carta- currículum de la mestra , el menú i podem
veure fotografies del què fan els nens cada setmana. I això
de fer un seguiment posterior, un cop ha marxat el nen i comença
P-3, ho trobo fantàstic.
Em sento molt tranquil•la quan el deixo perquè a més,
els conec de fa anys i és tot molt familiar. Crec que ho haurien
d’ haver fet abans.
|
MARTA
FUENTES, MARE DE L’ARNAU CUNYAT (20 mesos)
Hem trobat
el que buscàvem en tot......crec que els ajudeu a un desenvolupament
integral (és complert). L’espai obert i estar a fora és
genial! I tinc la mateixa filosofia educativa que vosaltres.
Ara està molt sa i és un tot terreny…..diem
que és un nen verd !
Crec que aprendre a través de la realitat i de l’experiència
és més funcional perquè ho fan servir i és
més significatiu per a ells . Tenen més emocions i sensacions.
L’Arnau està molt, molt feliç i té moltes ganes
d’explicar el que viu, perquè té moltes coses a dins.
En quant a hàbits també ha après molt; amb les salutacions,
menjar amb forquilla, treure’s els moquets sol, agafar la jaqueta
tot solet.
L’autonomia personal es treballa molt, ja que ajudeu a que s’espavili
pel seu compte, cada dia una miqueta més i cadascú al seu
ritme.
S’estima molt a les profes i li encanta compartir
amb mi els espais de La Granja que coneix. El seu germà Roger diu
“jo vull anar a aquesta escola, que fan moltes coses”.
Volem recalcar el tracte que hem tingut amb cuina, ja
que l’Arnau ha de menjar un menú especial, i que feu una
atenció individual, atenent molt bé les necessitats de cadascú.
Es cuida molt la salut, com per exemple amb la roba que doneu, apropiada
per l’exterior.
L’aspecte social també m’agrada molt,
ja que és un cercle molt obert, no només es relaciona amb
els companys i mestres, sinó amb tots els treballadors de la granja-escola.
L’Arnau
ara és molt observador i respectuós amb la natura. Normalment
a la resta de llocs es treballen sempre les mateixes textures, aquí
no, i he observat que l’Arnau fins i tot ja busca diferenciar textures.
Tot això fa que s’avancin perquè han viscut experiències
més diverses, no tan rutinàries. És molt bo que a
Petits Grangers hi ha, per una banda, una rutina inexistent; cada dia
activitats noves a l’exterior (bosc, animals, carro, hort.. cada
dia és diferent) i, per una altra, banda hi ha unes activitats
rutinàries que els aporten una situació en el temps (horaris,
hàbits i normes).
Trobo molt bé que no us quedeu les experiències per a vosaltres
sols, ja que ho compartiu amb els pares (deixar entrar a l’aula,
amb les fotos i vídeo o l’agenda).
La veritat és que confiem en tot, en el personal i en els espais,
i això és difícil de trobar.
|
IMMA
CORPAS, MARE DE LA TATIANA BENITEZ (2 anys)
Estoy muy
contenta con Petits Grangers. A la niña le encantan los animales
y estar en la naturaleza.
Ahora la veo más expresiva y entusiasmada. Está muy feliz....en
su salsa, y muy metida en el mundo de La Granja.
Me da hasta envidia sana cuando la veo así, en
libertad, paseando y corriendo...es todo muy sano y sencillo.
Le enseñan muchas cosas, pero lo que más valoro es el contacto
con la naturaleza que la mayoría de niños no pueden disfrutar
(la lluvia, el viento, el frío...lo experimentan todo)
Estoy muy tranquila y me gusta muchísimo.
|
JULI
GÓMEZ I Ma.CARME VIGAS, PARES DE L’ÀUREA GÓMEZ
(2 anys)
Els canvis
que hem notat a L’Àurea són bastants. Abans corria
molt descoordinada, ara ha millorat molt la seva psicomotricitat general.
Vol fer cada cop més coses tota sola (baixar i pujar al cotxe,
menjar, anar al wc...). Veiem que té menys por a les coses noves.
El vocabulari també s’ha ampliat molt, ja fa frases, és
una passada!. També canta i imita molt.
A l’Àurea li agraden molts els animals i prefereix jugar
a veure la tele.
La veiem molt contenta i vol anar a l’escola. Li agrada. També
ens parla molt de la Ma. Àngels i l’Imma.
Tot això que feu aquí és genial.
|