En el seu llibre “El gozo intelectual”(Tusquets) reflexiona sobre com es guanya coneixement. Perquè el va escriure?

Després de 20 anys fent ciència de maneres diferents (docència a l'universitat, recerca, assaig (llibres i articles)..) he après que per adquirir nou coneixement calen 3 fases prèvies.

Quines són aquestes 3 fases?

Comença amb l'estímul, crec que ensenyar es basa en la transmissió d'estímuls, és a dir, passar de l'estat d'ànim de no estar interessat en res a un altre en el que estàs molt interessat en alguna cosa. La mala notícia és que la matèria te tendència, entre fer i no fer, a no fer. És per això que són tant importants els estímuls.

La segona fase és la conversa. Aprofito aquí a fer una crítica a l'escola que jo recordo i que encara ara no ha canviat prou en el sentit de propiciar la conversa. Crec que s'ha de prestigiar la conversa a l'escola. Es fan moltes assignatures, però la més fonamental, l'assignatura de la conversa

I finalment la comprensió, que és l'única part d'aquest procés en el que estàs sol, és a dir que interioritzes un coneixement. A l' universitat i a l'escola estem posant una pistola al cap dient “confessa que saps, que has comprés!”

És refereix als exàmens?

Em refereixo a la manera que tenen d'avaluar. No donem les respostes, hem de portar a l'alumne, a través de la conversa, fins a punt en que a ell li arribi la resposta. No es el mateix menjar-se una trufa que algú t'expliqui quin sabor te.

Crec que a l'educació no utilitzem ni el goig per l'estímul, ni el goig de la conversa ni el goig de comprendre.

Com es prestigia la conversa?

Doncs encarregant als nens que conversin sobre algun tema que s'hagin de preparar, per exemple. En les edats de primària (6 a 12 anys) no importa gens ni mica si és veritat o mentida, no te importància en aquest moment. L'important és el mecanisme de la conversa.

Una mica com a l'època grega.

No només com aquesta època, si mires la història de la humanitat veuràs que en els moments més creatius aquestes 3 fases han estat importants. L'exemple de Socrates o actualment a Cambridge, on cada 10 alumnes hi ha un tutor que passeja i conversa amb el seus alumnes.

No ho sabia.

Si no pots conversar, l'ensenyança es converteix en una autèntica estafa.... una classe de 200 alumnes no te cap sentit, perquè a més el que es fa és llegir un llibre, i crec que a la universitat, més o menys, tothom sap llegir.

A quina època va començar a haver un ensenyament amb menys conversa?

A partir de quan hi ha molts alumnes per pocs mestres. De tota manera he conegut escoles a Espanya o Brasil on les escoles descobreixen aquesta manera de fer, conversen i surten molt de l'aula.

Estimula poc un aula?

Sí, és comuna caixa virtual, perquè el que més estimula és la realitat. Crec que les escoles haurien de sortir molt més.

Quant més?

Jo sortiria 1 o 2 dies cada setmana. I no visitaria els museus, els utilitzaria!. El Cosmo Caixa pots utilitzar-lo més de dos o tres vegades al curs, o la vostra granja escola, sempre pots fer una altre cosa, veure la natura en diferents èpoques, olorar-la, experimentar etc.. la realitat és el millor estímul per aprendre.

Creu que no existeix el coneixement sense goig?

Si que existeix però no crea addicció. I ens interessa crear aquesta addicció. Penso que és un dels problemes de la nostra societat actual.

Què és l'educació?

L'educació no és omplir ni acumular, l'educació és encendre. I per encendre aquest foc cal el goig per l'estímul, el goig per la conversa i el goig per comprendre.

Imagini's que fos profe de 25 alumnes de 6è. Què faria de diferent?

Estimular-los (sortiria 2 o 3 dies a la setmana i faria classes fora!) i intentaria ser un bon seductor per atreure l'atenció dels nens. Després fomentaria i prestigiaria la conversa, es a dir escoltar i deixar parlar i pensar en la resposta. Transmetre el goig de comprendre encara no se com ho faria, tinc alguna idea però segurament faria recerca, investigaria...el que sí se és detectar quan s'ha produït aquest goig intel·lectual, hi ha una brillantor a la mirada inconfusible. Aquí al museu sí se com fer-lo, aquest museu està pensat per aconseguir aquesta comprensió súbita.

I els seus alumnes tindrien més o menys coneixements que els alumnes d'un sistema educatiu com l'actual?

El que segur que tindrien és que estarien més preparats per adquirir coneixement, que és el que s'ha de tenir a aquesta edat. Puc semblar radical, però abans dels 9 anys passejaria conversant i ensenyaria bàsicament idiomes, potser 4 o 5, ja que el cervell absorbeix en aquestes edats aquest tipus de coneixement més “musical”. I quan parlo d'idioma parlo també de la cultura de l' idioma (música, art i llengua), és a dir, anglès i Sheskpeare, castellà i Velázquez o alemany i Bach. El que més mobla un cap és parlar, la resta de coneixements memoritzats i acumulatius (com els afluents d'un riu per exemple) s'obliden ràpid i crec que no és el moment. És una època en que el cervell aprèn a aprendre i no a acumular coses.

Creu que és important que els nois coneguin la realitat? Per exemple visitar una granja escola, on un animal pot fer pudor o els arbustos del bosc poden punxar.

Absolutament sí, en aquest cas seria un alt grau de realitat, és a dir, veure en un llibre un animal de granja seria un grau mínim de realitat, veure'l al zoo seria un grau mig de realitat i veure'l en una granja escola o en una casa de pagès seria el grau màxim de realitat i el més estimulant per l'aprenentatge. S'ha d'intentar estar al grau més alt de realitat, si pot ser el 100% millor que el 50% i no al revés com es fa sovint.

A que es refereix quan diu que molts desequilibris venen de no trobar sortida a la creativitat?

El cervell és l'objecte més complex que hi ha al Cosmos. La meva opinió és que l'ésser humà és radicalment creatiu i amb capacitat de comprendre. Les persones que he conegut que pateixen algun desequilibri mental ha estat sempre per una manca de trobar sortida a la seva creativitat. Ser creatiu no vol dir ser escriptor, un ferrador crea en cada cop que fa a la ferradura. Cal buscar sortida a la teva inventiva.