DOCTOR EDUARD ESTIVILL

"La falta d'hàbits comporta inseguretat en el nano"

Tinc 57 anys i vaig néixer a Barcelona. Soc metge especialitzat en medicina del son, pediatra I neurofisiòleg. Estic casat, tinc una filla de 28 anys i ara soc avi. El meu hobby és la música. M’agrada el mar i anar d’excursió a la muntanya (he estat boy scout durant quatre anys).

Als seus llibres parla de la importància dels hàbits en l’educació infantil, per què?
El son es una necessitat, però dormir be es un hàbit que s’aprèn, igual que la gana, també s un es una necessitat del cos, però menjar bé és un hàbit que s’aprèn. A partir d’aquesta idea (de que l’hàbit es pot ensenyar), vam començar a interessar-nos per un mètode per ensenyar bé els hàbits que els nens necessiten aprendre (dormir, menjar, veure la tele, etc…)

Per què els pares d’avui dia necessiten aquesta guia?
Abans les famílies tenien 3 o 4 fills i els pares tenien clar com anaven les coses perquè simplement no podien dedicar un tracte especial a cana nen (no podien fer quatre sopars diferents ni explicar tres o quatre contes diferents). Avui dia tot això està menys definit, les famílies tenen 1 o 2 fills, a més arriben molt tard de treballar, es senten culpables d’estar menys temps amb els fills i supleixen o confonen la bona educació amb la tolerància.

Quines conseqüències pot tenir la falta d’adquisició dels hàbits en el futur del nen/a?
La falta d’hàbit comporta inseguretat en el nano.

Falta disciplina a les llars?
Més que la paraula disciplina, utilitzaria la paraula ordre, el que falta es ordre, que els nens tinguin molt clar que ara toca fer deures, ara tocar sopar, ara toca dormir, ara toca recollir... però no perquè els pares son la força. Per imposar hàbits cal que els pares estiguin segurs de com es fa i que entenguin bé perquè ho fan. La nostra feina es informar, fer conèixer un mètode i ajudar-los a entendre’l, perquè estiguin ben segurs i pugin aconseguir implantar tots els hàbits que vulguin. En realitat, tots es basen en el mateix mètode, el del llibre “Duermete niño”, es bàsicament el mateix, només cal adaptar-lo.

Sovint, els educadors tenim la sensació d’estar sols, amb poques possibilitats de modificar comportaments sense l’ajut de les famílies. Què ens aconsella?
La societat ha canviat. Bàsicament són ells els que han deteriorat aquest ordre. Per sort, l’escola i els educadors us heu mantingut. Les famílies, al tenir un sol nen a casa, són més condescendents. Vosaltres, amb 20 nenes, no us podeu relaxar en el sentit de l’ordre. El vostre paper, llavors, és continuar igual i educar els pares perquè ells tornin a canviar (donant informació, fent reunions o conferencies amb els AMPAS... tot per a poder explicar un mètode a seguir per adquirir bons hàbits).

Vostè coneix el món de les colònies. Què en pensa?
Recomano fe colònies el 100%, a tothom, és una escola de vida, de formació i molt, molt educatiu. Jo vaig arribar a ser cap de patrulla i va ser una experiència magnifica. L’experiència és molt enriquidora, et fa madurar. La responsabilitat de les teves coses, el fer coses per als demés, l’ordre, les normes... crec que és molt educatiu.

Vivim en un món cada vegada més artificial i amb molt poc contacte amb la natura. És significatiu que els nens amb alèrgies de tot tipus són cada vegada més nombrosos... què es pot fer per canviar-ho?
Calinformar i concienciar que tot això és consequencia del tipus de vida que portem. Menjar preparat i cada vegada menys natural, grans ciutats... molts nens no han vist mai una vaca i es pensen que les patates es fan al supermercat!.
Cal coneixer la natura per a estimar-la, fer excursions, respirar aire pur, observar una arbre o un ocell. És fantastic per a la salut dels nenes. Hem de ser concients de la importancia del contacte amb la natura.